Història

Junta

Enllaços

Revista

Premi Crexells

Escola d'Escriptura

Biblioteca

Actes culturals

Memòria sonora

Pregó de Sant Jordi 2005, a càrrec de Joan-Lluís Lluís

Frustració i enveja

Joan-Lluís Lluís

Ja fa molts anys que, cada cop que vinc a Barcelona, senti una mena de frustració. La frustració nascuda de la certesa que, malgrat les aparences, sóc diferent de vosaltres. Ser diferent en si no és un problema, però ser diferent tirant a menys sí que n'és un. Perquè, encara que em dolgui haver-ho de reconèixer, jo sóc menys que vosaltres. Si més no sóc menys que vosaltres com a ciutadà català. No és que sigui menys català que vosaltres, però, com a català, tinc menys drets que vosaltres, i això posa de mal humor. No tinc el dret, per exemple, de ser representat al Parlament de Catalunya, que hauria de ser el Parlament de tots els catalans : no puc ni votar per qui m'hi representaria ni presentar-me per ser-hi diputat. Això significa que aquest Parlament pateix mancances i jo somiï que el vostre Estatut sigui un dia també el meu Estatut, o si més que no contempli la meva existència i li doni una representació legal... Mentrestant la meva llengua, vull dir la vostra llengua, és tancada des de fa tres segles i mig dins un pou d'aigües podrides... Em direu, potser, o si més no ho pensareu, que això té poc a veure amb allò que ens ocupa avui, és a dir Sant Jordi. Però no, hi té molt a veure. Hi té molt a veure perquè aquest no-dret en el qual jo he de viure, és un no-dret que ve de lluny i que també afecta Sant Jordi... El 1659, quan els francesos van apoderar-se d'un tros de Catalunya, van posar-se a anihilar tot el que feia que aquell territori era català: les institucions pròpies, el dret propi, la llengua pròpia, tot va ser prohibit. I també va ser prohibit Sant Jordi. Els francesos van esborrar Sant Jordi de la memòria dels catalans: van prohibir-ne el culte, van eliminar-ne les imatges pintades o esculpides i van substituir-les per les imatges d'un altre sant, el sant més estimat de França, sant Lluís... A mi, això de Sant Lluís ja m'hauria d'anar bé però no em va bé... Sant Lluís és com el símbol de l'anihilació d'una memòria col·lectiva. Avui, es coneixen tres representacions religioses de Sant Jordi a Catalunya Nord: en un nínxol gairebé amagat d'una capelleta del Conflent (se suposa que va passar desapercebuda), en una església també del Conflent, però és un Sant Jordi que els francesos van prendre per Sant Miquel, i en un celler d'una casa particular d'Argelers de la Marenda des d'on va aparèixer fa mitja dotzena d'anys... En aquest context, que algú trobi que les celebracions de Sant Jordi a Perpinyà i a Catalunya Nord no són gaire arrelades, és més que raonable: en tota lògica (vull dir en tota lògica francesa), no se n'hauria ni de sentir a parlar de Sant Jordi, allà dalt. I, curiosament, se'n sent a parlar i, des de fa una desena d'anys ha esdevingut una festa que ha aconseguit implantar-se, imposar-se de mica en mica. Un miracle, gairebé. I aquesta implantació, o aquesta reimplatació, demostra que Catalunya viu a Catalunya Nord, i encara que calgui escoltar atentament per sentir batre el cor del país d'allà dalt, aquest cor bat i, fins i tot, intenta regular el seu ritme seguint el ritme vostre. No ho té fàcil, no ho fa gaire bé, sovint es deixa endur per la goda (o per la mandra, que dieu vosaltres), li manca experiència i seriositat, a vegades constància, però ho fa. El cor bat i si no s'atura acabarà batent com bat el vostre cor, si l'ajudeu, és clar, perquè us necessitem com el peix necessita aigua... Per tot això, estic més que satisfet de ser entre tots vosaltres, avui i aquí, a l'Ateneu Barcelonès, me senti orgullós i feliç. I me'n senti perquè avui és Sant Jordi i que Sant Jordi, festa del llibre, és una festa única al món, una festa que, amb raó, qualsevol país, poble, nació, regió o ciutat del món pot envejar-nos. I dic això tot i pensant que, de manera general, cap país sota depedència no és envejable. Però aquest dia fa que, malgrat aquest estat de dependència, Catalunya sigui un país digne d'enveja... Poder ser al mig d'aquesta festa com a lector, com a badoc, com a turista fins i tot ja és una sort immensa. Ser-hi com a escriptor és un privilegi i boig seria aquell que renegaria aquest privilegi, com si Sant Jordi no fos un motiu suficient per demostrar al món que, com no ho deia un eslògan dels anys seixanta, Catalonia is diferent . Sí, Sant Jordi també demostra que sem un poble i una nació i que ho sem de la millor manera possible, amb aquest afany de llibres i de roses... Catalunya i Barcelona, certament, tenen defectes i mancances. I les tenen tot al llarg de l'any. Però qualsevol ésser humà que estima els llibres hauria de conèixer Catalunya i Barcelona almenys avui. Perquè avui, i cada 23 d'abril, cada Sant Jordi, no hi ha cap dubte que Barcelona és la millor ciutat del món i Catalunya un país envejable. Aprofitem-ne, que demà serà un altre dia... Però fem que aquest altre dia guardi el rastre d'avui. Siguem diferents, siguem-ho tots plegats i siguem orgullosos de fer part del poble que ha inventat aquesta festa, perquè és una de les festes més extraordinàries que es pugui imaginar...

Sant Jordi 2005

Joan-Lluís Lluís, Premi Crexells 2005

Consulteu les obres guanyadores del Premi Joan Crexells

Semblança biogràfica de Joan Crexells

Ateneu Barcelonès. Canuda, 6. 08002-Barcelona. Telèfon 93 343 61 21. Fax 93 317 15 25 secretaria@ateneubcn.org

Retour Joan-Lluis Lluis

Retour Racó dels poetes i escriptors

   
Copyright © 2004-2010 Association des Cadres Catalans de Toulouse