![]() |
|
|
La sardana dels catalansSardanaAutor de la Música: Forcada i Carreras, Xavier Autor de la Lletra: Ribot i Sunyer, Pere Com germans dem-nos les mans a l'aire de la sardana. Per muntanya i terra plana som de Déu i catalans. La sardana, amb bon alè, és la dansa de la fe. Res de nosaltres n'allunya som la flor de Catalunya. Rodona de llum, imatge de la joia del paisatge. Tots hi som i cadascú la sardana ens fa tots u. Rodona d'amor, bon dia. Cercle de llum i alegria. Salten la vida i el cor d'un amor que mai no mor. Sardana Autor de la Música: Morera i Viura, Enric Autor de la Lletra: Guimerà i Jorge, Àngel Al davant de l'ermita de Sant Rafel les sardanes airoses pugen al cel, i tothom sent a l'anima dolços de mel. Sardanes com aquestes mai s'han sentit. Fins les ballen els avis quan ve la nit. I als genolls de la mare canta el petit. Per planúries i serres escampa el vent de la cobla les notes alegrement, i fins l'ona s'hi acosta, que ai lluny la sent. En un coll de muntanyes hi ha un monestir. De puntetes les monges van ai jardí, que les roses enceses, i el llessamí. Les sardanes arriben fins ais seus cors amb gatzara i rialles dels balladors, i entorn d'elles, els arbres, quines remors! Dues monges, a l'ombra, les mans s'han pres; ja se n'hi ajunten d'altres, i altres després; les de més lluny s'acosten; tothom ja hi és. Ballen totes porugues, ben dolçament; enrogides les galtes, mig somrient, i sos peus en la terra, ni menys se'ls sent. Rondinant l'abadessa ja se n'hi va. Sent-hi a prop, llagrimeja; no sap renyar, que ella també n'és filla de l'Empordà. La lluna que s'aixeca, les monges veu. Pel damunt de la tàpia la cara treu, i els hi diu, bondadosa: -Balleu, balleu!
|
Copyright © 2004-2010 Association des Cadres Catalans de Toulouse![]() |
|