JOAN PERE LE BIHAN I RULLAN

Joan Pere Le Bihan i Rullan va néixer el 16 de febrer de 1948 a Marsella (Provença) de pare bretó i de mare mallorquina.

La seva vida familiar el va portar a viatjar molt sovint de Marsella a Mallorca on passà llargues temporades. Es bilingüe de naixement català (mallorquí) i francès.

Havent cursats estudis de filologia castellana a la Universitat d'Ais de Provença i havent exercit un temps de professor d’aquesta llengua en un liceu secundari de Marsella, la seua militància política d’esquerres el va portar a treballar d’obrer a diverses fàbriques de la zona de Marsella així com a la construcció i a les drassanes de La Ciotat i La Seyne (Provença).Aquesta militància va desembocar en particular en un gran moviment a nivell estatal que va permetre la legalització de milers de treballadors tunisians i marroquins sense papers (1973/74)

Havent patit un greu accident laboral i havent-se dissolt la seua organització va establir-se a la província francesa de Vendée on va dirigir un centre de formació i posteriorment un casal de joventut.

Havent nascut la seua filla Sara el 7 de desembre de 1977 i havent assabentat de la creació de la primera escola catalana de Catalunya Nord, va decidir d’anar amb la família a Perpinyà a participar a les tasques de la Bressola aleshores incipient.
En 1979 es va fer càrrec de la segona escola Bressola al municipi de Nyils (Rosselló) que tenia aleshores cinc alumnes matriculats i que va augmentar ràpidament l’efectiu.

Amb motiu de la crisi que va portar a l’escissió de la Bressola (1981) va assumir a partir d’aquell any la responsabilitat de l’entitat amb diversos càrrecs (secretari general, president, director general) fins al dia d’avui.

Va fundar l’escola catalana la Bressola de Prada (1990), i, amb com a President de l’associació Onofre d’Alentorn, va instal•lar els repetidors de TV3 al Conflent i al Riberal (1992).
Durant la greu crisi que va patir la Bressola en 1991 va ser l'impulsor dels nous estatuts que en van permetre la revifalla i la posterior multiplicació de les escoles.
1984: publicació d’un disc de cançons com a cantautor.(In vitro)
1992: publicació d’un casset de cançons.(Perpinyà Graffiti)
En 1995 va negociar amb el Ministre francès d’educació, l’estatut vigent de la Bressola que permet que l’Estat en pagui els mestres si el centre té més de cinc anys.
Va negociar amb el Ministre de Cultura els articles 12 i 21 de la llei "Toubon" sobre la obligatorietat de l’ús del francès que permeten que aquesta llei no s’apliqui al català i a les altres llengües minoritàries de l’Estat.
Va negociar amb els ajuntament concernits la creació de les escoles del Soler (Rosselló-1996) de St. Esteve del Monestir (1998) del Vernet (Perpinyà-1999) de Càldegues (alta Cerdanya)

Al llarg dels anys ha anat intensificant les relacions entre la Bressola i la Generalitat de Catalunya per tal de facilitar l’obertura de nous centres docents en català al nord de l'Albera.

Ha co-presidit la comissió llengües regionals de la Regió Llenguadoc-Rosselló.
Es un dels responsables del Centre de Formació de mestres catalans, occitans, bretons, bascos i alsacians de l'estat francès.

Li han atorgat el Premi Jaume 1er d’actuació cívica així com el Premi Emili DARDER de l’Obra Cultural Balear(2006). En nom de la Bressola ha rebut la Creu de Sant Jordi de mans del President de la Generalitat (2007)

Tolosa el 7 octubre 2007

Siti de la Bressola
Siti Els amics de la Bressola


Retorn a Els Homes i Dones que fan Catalunya Nord

   
Copyright © 2004-2010 Association des Cadres Catalans de Toulouse