Muntanyes del Canigó

Muntanyes del Canigó
fresques són i regalades
sobretot ara l'estiu
que les aigües són gelades (bis)

Tres mesos m'hi són estat;
sens, veure persona nada
sinó un trist rossinyolet
qu' en eixint del niu cantava (bis)

Ai cançó del sol que surt
i cançó de la rosada !
Ai cançó del fontinyol
i de les flors que s'hi baden !

El rossinyolet s'ha mort;
fa tres dies que no canta.
Jo no puc estar-me allà
que l'enyorament m'hi mata.

 

 

Retorn Cançons Catalanes