Que la muntanya es bella

 

 

Un a un se'n van del país,
Per anar a treballar a Paris,
No més enllà de la llur terra
Fa temps que havien somiat,
Veure els secrets de la ciutat,
Per viure d'una altra manera.

Els vells no eren originals,
Quan s'aixecaven matinals,
Per anar a cuidar ovelles,
Però ells sabien fer-ho tot,
Casar la guatlla, matar el porc,
Fer formatgets i mel d'abelles.

Per tant que la muntanya és bella,
I com es pot imaginar,
Veient passar un vol d'orenetes,
Que la tardor ven d'arribar.

Amb les mans al cim del cap,
Fins a la cima del serrat,
De rocs havien fet les fetges.
Ells no contaven pas els anys,
Només pensaven els afanys,
I mai ningús donava queixes.

Les vinyes corren al mig del bosc,
No posaran més vi en el pot,
Aquest vi tan sovint dolent,
És lo que feia arribar molt vells,
Aquests homes als blancs cabells,
I perdre el cap al jovent.


Dues cabres i un cavall,
Un any més bo, un any més mal,
Sense vacances ni sortides,
Els joves volen anar al ball,
És ben normal amb el treball
De seguir el camí de la vida.

Llur vida, serà flic o CRS,
De què esperar sense fer res,
Que les "retraites" siguin bones,
Cal saber lo que hom vol,
Un HLM sense sol,
Un pollastre amb hormones.

Em son fart de m'estar a Paris,
Me'n torni cap al meu país,
A retrobar la meva terra,
Mai ningús m'havia explicat
Que cal lliurar un dur combat,
Per viure de la nostra manera.

I tornaré i lluitaré
Per conservar la identitat
De la meva terra tan ufana.
Si un altre cop volen guanyar,
Hem de sofrir, hem de lluitar,
Som i serem gent catalana.

Segur que la meva terra és bella,
Mai més podré imaginar,
Tenir de viure trencat d'ella,
Sense sentir el seu parlar.

 

Retorn Cançons Catalanes