TOTS-SANTS: Darreres paraules abans de morir
Rebut per internet de Plana Alta
EN ELS ÚLTIMS MOMENTS.
LA VIDA A LA VISTA DE LA MORT: SOBRE ELS DARRERS MOMENTS.
“Com pot hom donar-se tanta importància tot sabent que la mort ens està sotjant?” (“Viatge a Ixtlan”, 1972, de Carlos Castaneda, 1925-1998, escriptor llatinoamericà ).
“Feu-nos comprendre que els nostres dies estan comptats. Llavors sabrem viure” o “Ensenya’ns a comptar els nostres dies de tal manera que ens penetri la saviesa al cor” (Psalm 90:12, els psalms generalment són de ca. 1000 a. C.).
“I recorda't del teu creador,
ara que ets jove,
abans no vinguin els dies dolents
i arribin aquells anys
en què ja no dóna gust de viure;
abans no s'apaguin el sol i la llum,
la lluna i els estels,
i, després de la pluja,
encara torni la nuvolada.
Aquells dies,
tremolen els homes que abans guardaven la casa,
els més vigorosos s'encorben;
les dones que abans molien
són poques i deixen de moldre,
les qui guaitaven per les finestres
ja només veuen foscor;
i es tanquen les portes del carrer
mentre s'apaga la remor de la mola;
l'home es lleva amb el cant dels ocells,
però totes les cantúries es perden.
Llavors, una pujada espanta
i es té por de fer camí.
L'ametller floreix, la llagosta s'engreixa
i la tàpera madura,
però l'home se'n va al seu estatge etern,
i les ploraneres ja ronden pel carrer.
Sí, recorda't del teu creador
abans no es rompi el fil de plata
i el llantió d'or s'esberli,
abans no s'esmicoli la gerra a la font
i la corriola del pou es trenqui,
abans la pols no torni a la terra,
el lloc on era,
i l'alè de vida retorni a Déu,
ell que l'havia donat.
Vanitat i més vanitat, diu Cohèlet, tot és en va”
(Qohèlet -o Eclesiàstès- 12:1-8, llibre de la Bíblia que significa Home d’Assemblea, ca. s. V-IV a. C., però atribuït al rei Salomó, 1020-929 a. de C., rei d’Israel).
PER L’ESTIL DE LES FRASES:
NO S’HO ESPERAVEN:
-SE’N VAN A DORMIR:
“Bona nit, estimats meus, us veuré demà” (Noel Coward, escriptor, †1973).
“Ara me’n vaig a dormir. Bona nit” (Lord George Byron, escriptor, †1824).
“Me’n vaig al llit, que no em cridin més, podeu descansar també” (Josef Stalin, pseudònim de Iosif Vissarionovich Dzhugashvili , 1879-1953, dictador soviètic de nació georgiana, als seus guàrdies, mai abans no se n’havia acomiadat, normalment esperaven afora de la seva habitació per si necessitava alguna cosa, durant la nit. El descobriren a terra, humit i encara se les va arreglar per mormolar: “dz…dz…” (5•3•1953).
-ACCIDENTS:
“Passem el riu i seiem a l'ombra dels arbres” (General Thomas "Stonewall" Jackson, †1863, morts per error per les seves pròpies tropes a la batalla de Chancellorsville durant la Guerra Civil dels EUA).
“Si us plau, sàpies que sóc ben conscient dels perills. Les dones han de tractar de fer coses que els homes hagin intentat. Quan fallen, llur fracàs ha de ser un repte als altres” (Amelia Earhart, dona pionera de l’aviació, en l'última carta al seu marit abans del seu últim vol, desaparegué al Pacífic el 1937). “KHAQQ cridant a Itasca. Hem d'estar damunt de tu, però no et puc veure. El gas s'està esgotant” (Darrer comunicació per ràdio d’Amelia Earhart abans de la seva desaparició).
“Sents la pluja? Sents la
pluja?” (Minuts abans que el seu avió s’estavellàs. Jessica Dubroff, pilot durant set anys, †1996).
“Déu meu. Què ha passat?” (Lady Diana Spencer, exPrincesa de Gal•les, †31 agost 1997, en l’accident de cotxe).
“No vull volar mai més en avió” (Víctima d’un accident aeri a la seva família abans de xocar).
INTEL•LECTUALISME I OBSERVACIONS CURIOSES.
“Ai de mi. Pensa que m'estic convertint en un déu” (Vespasià, emperador romà, †79 d.C.).
“Sóc a punt de -- o vaig a -- morir; qualsevol de les dues expressions és utilitzada” (Dominique Bouhours, 1628-1702, gramàtic, escriptor i jesuïta francès).
“Jo no sé el que pot semblar al món. Però a mi em sembla que només he fet com un nen jugant a la vora del mar, divertint-me i després trobar un còdol més suau o una petxina més bonica que de normal, mentre el gran oceà de la veritat estava tot per descobrir abans de mi” (Isaac Newton, 1642-1727, físic anglès cristià, descobridor de la llei de la gravetat).
“Tot ha estat molt interessant” (Lady Mary Wortley Montagu, escriptora, †1762).
“Si jo tingués forces per a sostenir una ploma escriviria com és de fàcil i agradable morir-se” (Dr William Hunter, 1718 – 30•3•1783, metge escocès).
“Un home moribund no pot posar res fàcil” (Benjamin Franklin, polític, †17 abril 1790).
“Més claror!” (Johan Wolfgang von Goethe, 1749-1832, escriptor i poeta, cim de les lletres alemanyes).
“Veig la llum negra” (Victor Hugo, escriptor, †22 maig 1885).
“Moose…Indian / Ant…Indi” (Henry David Thoreau, escriptor i teòric de la noviolència i la llibertat, †6 maig 1862).
“Fins i tot a la vall d'ombra de mort, dos i dos no són sis” (Lev Nicolaievitx Tolstoi, 1828-1910, escriptor rus i pensador noviolent i moralista socialitzant)
.
“Quina és la resposta? En aquest cas, quina és la pregunta?” (Gertrude Stein, 1874-1946, escriptora estadounidenca) .
“Enceneu els llums, no me’n vull pas anar a casa enmig de la foscor” (O. Henry [William Sidney Porter], escriptor, †4 juny 1910).
“Ningú no entén?” (James Joyce, escriptor, †1941).
SALUT.
“Ací estic, mort d'un centenar de bons símptomes” (Alexander Pope, escriptor, †30 maig 1744).
“Dèieu que jo no podria recuperar-me” (Segons “The Most Famous Man in America”, de Debbie Applegate). O bé: “Ara ve el misteri” (†8•3•1887, Henry Ward Beecher, 1813-1887, religiós congregacionalista estadounidenc) .
“No és meningitis?” (Louisa May Alcott, 1832-1888, escriptora estadounidenca) .
“No em trob bé” (Luther Burbank, 1849-1926, botànic, horticultor i pioner de l’agricultura científica).
“Aquesta vegada serà llarg” (Georges Clemenceau, primer ministre francès, †1929).
“No puc dormir” (James M. Barrie,
autor, †1937).
“Tinc un mal de cap terrible” (Franklin Delano Roosevelt, president dels EUA, †12•4•1945, va morir d'una hemorràgia cerebral.).
“Adéu...¿Per què tinc una hemorràgia?” (Boris Pasternak, escriptor, †1959).
MENJAR I BEURE
“El menjar és saborós” (Millard Fillmore, 1800-1874, 13è President dels EUA).
“Ah, té bon gust. Gràcies” (Johannes Brahms, compositor, †3 abril 1897).
“M'estic morint. No he begut xampany per molt de temps” (Anton Pavlovitx Txèkhov, escriptor, †1 juliol 1904).
“He pres divuit whiskies, crec que és l’anotació” (Dylan Thomas, poeta, †1953).
“Aquest era el millor refresc de gel de crema que he tastat” (Lou Costello, actor, †3 març 1959).
“Codeïna. . . bourbon” (Tallulah Bankhead, actriu, †12 desembre 1968).
“Beu per mi” (Pablo Ruiz Picasso, 1881-1973, pintor andalús, comunista i catalanista)
.
MORT TRANQUIL•LA O RESIGNADA.
“Liberemus diuturna cura populum Romanum, quando mortem senis exspectare longum censent / Anem a alliberar els romans del maldecap, ja que l’espera de la mort d'un home vell i feble se’ls fa massa llarga” (Aníbal Barca, 247-183 a.C., general cartaginès qui portà la 2ª Guerra Púnica a territori italià contra Roma, segons Ab urbe condita, de Livi).
“Estic disposat a morir pel meu Senyor, que, en la meva sang, potser l'Església obtingui la llibertat i la pau” (Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury, †29•12•1170).
“Per què plores? Creies que era immortal?” (Louis XIV,"Le Roi Soleil", 1638-1•9•1715, rei de França, origen de l’esclavatge
català).
“No res, sinó la mort” (Jane Austen, escriptora, †18 juliol 1817, quan la seva germana, Cassandra, li va preguntar si hi havia alguna cosa que ella volgués).
“Oh, no ploreu - siau bons nens i que tots ens reunirem en el cel” (Andrew Jackson, president dels EUA, †1845).
“Surt. Les últimes paraules són per als ximples que no han dit prou” (Karl Heinrich Marx [Moses Levy Mordecai o Mordechai], 1818-1883, economista i pensador socialista juevoalemany, parlant a la seva criada que li demanava que digués els seus darrers mots per tal d’escriure’ls).
“I must go in, the fog is rising / Haig d’entrar, la boira s'està escampant” (Emily Dickinson, poetessa, †15•5•1886).
“Estic amanit” (Woodrow Wilson, president dels EUA, †1924).
“Ara ja he acabat amb tots els quefers
terrenals, i amb l’hora també. Sí, sí, estimada nena meva, ara ve la mort” (Franz Leher, compositor, †24 octubre 1948).
“No m'agradaria morir dues vegades. És tan ensopit” (Richard Feynman, físic, †1988).
“Per què no? Sí” (Timothy Leary, †31 maig 1996).
MORT EN FELICITAT.
“This is the last of earth! I am content / El final de viure a la terra! Estic content” (John Quincy Adams, president dels EUA, D. 21 febrer 1848).
“Adieu, mes amis. Je vais la gloire / Adéu, amics meus Vaig a la glòria” (Isadora Duncan, ballarina, †1927).
“It is very beautiful over there / És tot molt bonic per allà” (Thomas Alva Edison, l'inventor, †18 octubre 1931).
“Mai no m'he sentit millor” (Douglas Fairbanks, pare, actor, †12 desembre 1939).
“Estan tots contents? Vull que tots siau feliços. Sé que sóc feliç” (Ethel Barrymore, actriu, †18 juny 1959).
“He tingut un infern de molta diversió i n’he fruit a cada minut”
(Errol Flynn, actor, d. 14 octubre 1959).
AMOROSOS, AMABLES.
“Vine petita meva, i dóna'm la teva mà” (Johann Wolfgang von Goethe, escriptor, †22 març 1832, parlant amb la seva filla, Ottilie).
“Travessem el riu, i descansarem sota l'ombra dels arbres” (Thomas Jonathan "Stonewall" Jackson, 1824–10•5•1863, general confederat de la Guerra Civil).
“No us preocupeu, mestre, estarà tot bé” (Rodolfo Valentino [Rodolfo Pietro Filiberto Raffaelo Guglielmi di Valentina], actor italo-americà , 1895-†23•8•1926, mort d’un còlic miserere o peritonitis) .
BELLESA.
“Què és la vida? És la llambregada d'una cuca de llum en la nit. És l'alè d'un búfal a l'hivern. És la petita ombra que corre per l'herba i es perd en l'ocàs” (Peu de gall, Orador amerindi dels Peusnegres).
“Bonica” (Elizabeth Barrett Browning, escriptor, †28 juny 1861, en resposta al seu marit que havia preguntat com se sentia).
FRIVOLS, DIVERTITS, PARADOXALS, ELEGANTS
“No hi ha més mons per a conquerir!” (Alexandre el Gran, que havia conquerit la terra de Macedònia fins a l’Índia i Afganistan, va morir a l'edat de 33 anys, amb les botes posades, plorant). “Permeté que Alexandre produís per darrera vegada l’ingredient bàsic de totes les llegendes polifacètiques la mort del qual era a punt de fer nàixer: el seu indestructible sentit de l’estil. Per una vegada Rufus Quintus Curcius renuncia a la retòrica i ens ofereix els seus mots de comiat. Quan Pèrdicas (el general) li demanà quan volia que li reteren honors divines, Alexandre respongué: “Quan siau feliços” (Mort d’Alexandre Magne) (“The Nature of Alexander”, 1975, de Mary Renault, 1905-1983, escriptora i hel•lenista britànica).
“Tinc molts deutes, i no tinc res, la resta ho deix als pobres” (François Rabelais, escriptor, †1553).
“I am just going outside and may be some time / Me’n vaig afora i segurament hi seré prou de temps” (Lawrence Edward Grace Oates, explorador londinenc, 17•3•1880-17•3•1912, qui, malalt, es va sacrificar a morir a la neu en un intent de salvar els seus companys morts de fam durant l'expedició de Scott al Pol Nord, prototipus de l’heroi britànic).
“Prepara el meu vestit del cigne” (Anna Pavlova, ballarina, †1931).
“¿Morir? Jo diria que no, estimat amic. Cap Barrymore no permetria que una cosa tan convencional succeís” (John Barrymore, actor, †29 maig 1942).
“Ho sabia. Ho sabia. Vaig nàixer en una habitació d'hotel - i punyetes! - moriré en una habitació d'hotel” (Eugene O'Neill,
escriptor, †27 novembre 1953).
“Mai no devia haver canviat de whisky a Martini” (Humphrey DeForest Bogart, 1899-†14•1•1957, actor nordamericà). “Spence li va donar un copet a l'espatlla i va dir: "Bona nit, Bogie". Bogie va tornar els ulls a Spence molt tranquil i amb un dolç somriure encaixà la mà de Spence i li va dir: "Adéu, Spence". A Spence se li va aturar el cor. Ho comprengué” (K. Hepburn descriu en una entrevista la darrera vegada que Spencer Tracy visità Bogart, la vespra de la seva mort).
“M’estic morint o és el meu aniversari?” (Quan es va despertar breument durant la seva última malaltia i va trobar a tota la seva família al voltant del seu llit. Lady Nancy Astor, †1964).
"COMÈDIA DE LA VIDA".
“He representat bé el meu paper? Llavors aplaudiu, perquè la comèdia s'ha acabat” (Cèsar August, August o Octavi August [Caius Iulius Caesar Octavianus], 63 a.C.-14, primer emperador romà, successor de Juli Cèsar).
“Quin gran artista va a morir!” (Emperador Neró [Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus, nom de naixement Lucius Domitius Ahenobarbus] , *37, tallant-se el coll amb ajut d’un esclau fidel el 9•6•68).
“Amics aplaudiu, la comèdia s’ha acabat” (Ludwig van Beethoven, 1770-†26 març 1827, compositor alemany).
“O se’n va el fons d'escriptori o me’n vaig jo” “Ah, bé, llavors supòs que, és clar, hauré de morir, més enllà de les meves possibilitats” (Oscar Wilde, 1854-†30 novembre 1900, escriptor irlandés, xuclant xampany al seu llit de mort).
“Les cortines! Música lleugera! Llum! Preparat per al final de tot! Magnífic! L'espectacle es veu bé, l'espectacle es veu bé!” (Florenz Ziegfeld, xouman, †22 juliol 1932).
GANES DE VIURE.
“Totes les meves possessions per una mica més del temps” (Elizabeth I, reina d'Anglaterra, †1603).
“M’esperen? Estan esperant? Doncs bé, que esperin” (En resposta a un metge de capçalera que el va intentar consolar dient: "General, em tem que els àngels us estan esperant". Ethan Allen, militar nordamericana independentista, †1789).
“Oh, jo no vaig a morir, oi? No voldrà separar-nos, hem estat tan feliços” (Charlotte Brontë, novel•lista anglesa, †31 març 1855, al seu marit, amb sols 9 mesos de casats, el reverend Arthur Nicholls).
“Morir jo, estimat doctor? Serà l'última cosa que faria!” (Lord Palmerston, al seu jaç de mort 18•10•1865, [Henry John Temple], 1784-1865, polític britànic).
“Com anaren les entrades avui al Madison Square Garden?” (P. T. Barnum, empresari, †1891).
“Damn it... Don't you dare ask God to help me / La mare que...No t'atreveixes a demanar Déu que m'ajudi” (Per a la seva mestressa de claus, que havia començat a resar en veu alta. Joan Crawford, actriu, †10 maig 1977).
DESCONSOLATS
“He ofès Déu i la humanitat perquè la meva feina no va assolir la qualitat que hauria d’haver tingut” (Leonardo da Vinci, artista, †1519).
“Massa tard per la fruita, massa aviat per a les flors” (Walter De La Mare, escriptor, †1956).
“Nothing matters. Nothing matters / Res no importa. Res no importa ja” (Louis B. Mayer, [Lazar Meir], productor de cinema belorús de família jueva, †29 octubre 1957).
MORT DIFÍCIL:
MORT AMB TEMOR, RECANÇA O INSEGURETAT.
“En tota circumstància de ma vida, he estat previsor i sempre he pres totes les disposicions necessàries. Sols no les vaig preveure per a la mort, i vet ací que ara dec morir sense estar-hi preparat” (Cèsar Borja, 1476-1507, estadista i prelat catalanoitalià , cruel, traïdor i sens escrúpols envers els seus rivals polítics, s'esdevé el prototipus del polític astut retratat a El Príncep, 1532, per Niccolò Machiavelli. S'aplega amb el seu cunyat, el rei de Navarra, en una expedició contra Castella i mor en combat a Viana, Nafarroa).
“Ànima meva, que serà de tu? On aniràs?” (Cardenal Giulio Mazzarino/Jules Mazarin, 1602-1661, prelat italià i estadista de França, pactà la partició de Catalunya entre Madrid i París).
“Em veig davant d’un pas terrible que me conduirà a les tenebres” o “Vaig a prendre el meu últim viatge, un gran salt en la foscor” (Thomas Hobbes, 1588-1679, filòsof i tractadista polític anglès).
“Calleu! El vostre xerratòrum miserable em fa ois” (Guillaume-Chré tien de Lamoignon de Malesherbes, ministre francès i conseller de defensa de Louis XVI, al seu sacerdot quan pronunciava els darrers sagraments, 1721-23•4•1794, morí guillotinat) .
“La terra asfíxia...Jura’m que m’obriran, de manera que no m’enterrin viu” (Frederic Chopin, compositor, †16 octubre 1849, morint-se de tuberculosi).
“Si realment hi ha un Déu viu, sóc el més miserable dels homes” (Friederich Wilhelm Nietzsche, 1844-1900, filòsof ateu alemany: tant que escriví per acabar dient això, morí boig).
“No deixeu que açò s’acabi d’aquesta manera. Digau-los que vaig dir qualsevol cosa” (José Doroteo Arango Arámbula [Pancho Villa], 1878-1923, general revolucionari mexicà).
“La ciència, en la qual fixí la meva fe, es migpartí. Hauria d’haver establert pau i felicitat, però acabà duent el suïcidi d’Europa. Hi vaig creure una vegada. En el seu nom ajudí a fer malbé la fe de milions de persones. Ara miren cap a mi i donen testimoni de la gran tragèdia d’un ateu qui perdé la seva fe” (George Bernard Shaw, 1856-1950, escriptor irlandès, poc abans de morir).
“What a fool I have been! / Vaig ser ben afavat” “I'm bored with it all / Estic avorrit de tot” (Winston Churchill, 1874-1965, estadista conservador i imperialista, militar, maçó i assagista anglès, la darrera frase fou l’últim que digué abans d’entrar en coma i morir 9 dies més tard, el 24 gener 1965).
“Si us plau, cremeu tots els meus llibres. Guaiteu el Sant. Ell ja m’està esperant. Ell és ací” (Jaroslavski, President del Moviment Internacional d’Ateus).
MALA MORT.
“So, now all is gone — Empire, Body and Soul! / Ara, tot ha acabat; reialme, cos i ànima” “Tot està perdut. Monjos, monjos, monjos!” (Enric / Henry VIII d'Anglaterra, 1491–1547, rei famós per assassinar les seves mullers).
“Fins ara, jo no creia ni en Déu ni en l'infern. Ara en la meva mort, sé i sent que existeixen l'un i l'altre, i que el judici equitatiu del Totpoderós em damnarà per l'eternitat” (Sir Thomas Scott, President de la Cambra Alta anglesa, 1535-1594).
“Estic perdut; ho reconec clarament” (Charles IX, 1550–†30•5•1574, rei de França, genocida contra els huganots o calvinistes occitans i francesos a la Nit de St. Bertomeu).
“Sóc adins les flames!” (Crit just abans de morir de David Hume,
1711-1776, filòsof ateu i historiador escocés, el seu desesper fou terrible).
“Josephine... !” (Napoleó Bonaparte, 5 maig 1821). “L'emperador mor solitari i abandonat. La seva agonia és terrible” (Escrit pel Charles Tristan, marqués de Montholon, 1782–1853, metge particular de Napoleó Bonaparte, emperador francés, 1769-1821).
“Patesc els turments dels perduts” (Charles Maurice de Talleyrand-Perigord , 1754-1838, gran polític i estadista giracasaques francés).
“M’he enganyat a mi mateix. Sens dubte, calia alliberar les masses oprimides. No obstant això, els nostres mètodes han acabat en unes altres opressions i horribles massacres. Sabeu que estic malalt de mort, em sent perdut en un oceà de sang format per innombrables víctimes. Això era necessari per salvar a la nostra Rússia, però és massa tard per tornar enrere. Ens necessitaríem deu Francescs
d'Assís” (Vladimir llich Ulianov Lenin, 1870-1924, revolucionari i estadista rus soviètic, morí en confusió mental, demanava perdó dels seus pecats a les taules i a les cadires).
“Deu existir un Déu, ell em castiga pels meus pecats” (Genrikh Grigorievitx Iagoda, 1891-1938, cap de la policia secreta soviètica).
PER REFERÈNCIES DE TERCERS.
“Has vençut, oh galileu” (Julià l’Apòstata [Flavius Claudius Julianus], ca.331-332-†363, emperador neopagà; a “Història Eclesiàstica” 3.20, de Θεοδώρητος [Sant Teodoret de Cir], ca. 393–ca. 457, teòleg d’Antioquia i bisbe de Cir, Síria, defensor de la llibertat religiosa).
“...tingué una fi espantosa. L'infermera que n'era a la capçalera declarà: "Ni per tot l'or del món, no voldria assistir cap altra vegada a l'agonia d'un incrèdul". Cridà durant tota la nit per obtenir el perdó” (Sobre la mort de Voltaire, pseudònim de François Marie Arouet, escriptor il•lustrat francès, prototipus de racionalisme i agudesa crítica i satírica, 1694-1778).
PER DEDICACIÓ:
INTEL•LECTUALS I CIENTÍFICS.
“Critos, dec un pollastre a Asclepios; recorda’t de pagar per mi aquest deute” (Sócrates d’Atenes, 470 ó 469-399 a. de C., filòsof grec, creador de l’ètica, tingut per feixistoide pels atenencs “progres” -però corruptes).
“Severn - jo – Aixeca’m - M'estic morint - moriré fàcilment, no t'espantis - sies ferm, i gràcies a Déu que ha arribat” (John Keats, 1795-23•2•1821, poeta anglès, al seu ajudant, morí de tuberculosi) .
“Demaneu-li que s’esperi un moment - gairebé ja sóc enllestit també” (Johann Carl Friedrich Gauss, 1777-1855, científic i matemàtic alemany, quan li digueren que sa muller estava morint-se).
“...la boira va pujant” (Emily Elizabeth Dickinson, 1830-1886, poetessa estadounidenca) .
“Germana, esteu intentant mantenir-me viu com a una antigalla curiosa, però estic acabat, he acabat, vaig a morir-me ja” (George Bernard Shaw, dramaturg, †2 novembre 1950, a la seva infermera).
“Vés-te'n...Estic bé” (Herbert George Wells, novel•lista, 1866-1946, escriptor i historiador anglès).
“La mort és un assumpte molt trist i monòton. I el meu consell és que no us hi feu gens” (William Somerset Maugham, 1874-1965, escriptor i espia anglès nat a França).
“Em toca ja” (Jean Paul Sartre, 1905-15•4•1980, filòsof i escriptor existencialista i marxista francés, mort per un edema).
REIS, PRÍNCEPS I REINES:
“Oc!” (El darrer mot de tota la Dinastia del Casal de Barcelona: Martí I l’Humà, *1356, rei de la Confederació catalano-aragonesa, cap a les 3 de la vesprada del 31•5•1410, a Barcelona, malalt de mort i sense successor definit, responent a la confusa pregunta de si vol que cerquin el successor més just, poc després mor sense fill ni hereu, i la Corona acabarà en mans d’un Trastàmara castellà dos anys més tard).
“Ai, Jesús!” (Charles V, rei de França, †1380).
“Déu meu, Déu meu, tingueu misericòrdia de mi, i del meu poble!” (Guillem I, el Silenciós, Príncep d’Oranje [Willem van Oranje], 1533-10•7•1584, cap de la resistència antiespanyola, assassinat).
“No deixeu que la pobra Nelly (la seva amant, Nell Gwynne) mori de fam” (Charles II, rei d'Anglaterra i d’Escòcia, †1685).
“Jo sóc una reina, però no tinc ni el poder de moure els braços” (Louise, reina de Prússia, †1820).
“Un rei ha de morir dempeus” (Louis XVIII, rei de França, †1824).
“No, no em donaré per vençut. Continuaré. Vaig a treballar fins al final” (Edward VII, rei de la Gran Bretanya, †1910).
PRESIDENTS I ESTADISTES NORDAMERICANS:
“I die hard but am not afraid to go / Sóc dur de pelar, però no tinc por d'anar-me’n” (George Washington, independentista estadounidenc i President dels EUA, 1732-†14 desembre 1799).
“Thomas Jefferson, encara sobrev...” (John Adams. 1735-1826, un dels més influents Pares Fundadors i 2on President dels EUA, 1797–1801).
“Is it the Fourth? / Ja som a 4 (de juliol)?” “No, doctor, nothing more / No, doctor, no (vull) res més (de làudan)” (Thomas Jefferson, 1743-1826, estadista estadounidenc, morí en l’aniversari de la Declaració d’independència dels Estats Units, 4 de juliol).
“Encara sóc viu” (Daniel Webster, 1782–1852, estadista nordamericà).
“He intentat amb tant esforç fer allò que calia” (Grover Cleveland, President dels EUA, †1908).
“T'estim Sara. Per a tota l'eternitat, T'estim” (James K. Polk, president dels EUA, †1849 a la seva dona).
“Apaga el llum” (Theodore Roosevelt, president dels EUA, †1919).
http://www.cataloniaacord.org/cds.html
http://www.lobbyperlaindependencia.org/
http://promocat.cecili.cat/
Catalans amb criteri, autocentrats, contra la colonització mental:
http://www.e-criteri.cat/
Catalanofòbia en castellà: blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/74062
Retour El Racó dels poetes