El Cant de la senyera

 

 

 

Composició per a cor mixt amb lletra de Joan Maragall i Gorina i música de Lluís Millet i Pagès. Compost expressament com a himne de l'Orfeó Català, fou estrenat a Montserrat l'any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la senyera. Estigué interdit del 1939 al 1960.

Al damunt dels nostres cants
aixequem una senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï! Contemplem-la
en sa dolça majestat!

Oh bandera catalana!,
nostre cor t'és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana
alçarem els ulls al cel.

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l'aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç.

 

Retorn Cançons Catalanes